No podemos actuar solas y por libre dejándonos llevar de nuestra iniciativa personal. Es muy importante trabajar en red, coordinándonos con otras instituciones de Iglesia o de otros colectivos y con la Administración pública porque no son situaciones de temporalidad corta y hay que atender muchos aspectos legales: sanidad, documentación, educación y en especial el trabajo(problema gravísimo en nuestro país)que sobrepasan nuestras posibilidades. Sí podemos ayudar a su integración y a tramitar algunos aspectos. El problema no es cubrir la emergencia para unos días sino garantizarles el disfrute de sus derechos de forma legal. Una cosa son los refugiados que piden asilo, lo cual está bien legislado y otra los emigrantes para los que las leyes no están tan claras y están siendo expulsados del país.
En todas las zonas de la inspectoría se está en contacto con la administración y con entidades de Iglesia, Caritas, Confer, ayuntamientos... hemos puesto nuestras plataformas educativas a disposición para acoger a los niños y jóvenes y mujeres que lo necesiten. Se han realizado encuentros con estas entidades para coordinar esfuerzos.

Concretamente en Cataluña hemos ofrecido 12 plazas de acogida en nuestra casa de Montbau donde funciona el proyecto LA LLAVOR que llevamos conjuntamente con la Fundación ARED, sin que afecte a la acogida que se está dispensando a los que ya disfrutan del recurso.
Al Ayuntamiento de Orrius, donde tenemos una casa para encuentros de formación y acogida de grupos pequeños, le hemos aceptado su petición de usarla en caso de necesidad para acoger algunas de esas familias que puedan llegar, poniendo unas condiciones de temporalidad y otros aspectos que constarán por escrito y que se han de asumir por ambas partes.

Otra manera de colaborar es apoyando con nuestra participación en las diversas movidas que se organicen en torno a este tema: manifestaciones a favor de la acogida, vigilias de oración....

De momento todavía no se ha dado ningún caso, mientras, estamos en contacto con las entidades que hacen seguimiento de esta situación.

Le adjunto un resumen de la reunión del grupo ANAWIN de la CONFER donde se puede ver a Isabel Pérez. Le paso también el enlace en el que puede verse un vídeo sobre la misma reunión
http://catalunyareligio.cat/ca/articles/abadesses-superiores-catalunya-busquen-respostes-refugiats

De momento nuestra labor principal se centra en los inmigrantes que tenemos en muy malas condiciones por la dificultad de encontrar trabajos que les permitan regular su situación y tener lo necesario para vivir, ofreciéndoles formación, becas y colaborando con otras entidades que centralizan la distribución de recursos.

El Grup Anawim (Superiores majors) reflexionen sobre l’actual crisi humanitària del Mediterrani

28 de setembre de 2015, vam tenir la trobada del grup ANAWIM, que aplega a superiores majors, delegades, abadesses i priores de Catalunya. En aquesta ocasió el tema proposat era “Actual crisi humanitària del Mediterrani”.

A la comunitat de les Missioneres de la Immaculada Concepció, després d’una bona acollida fraterna iniciàvem la nostra trobada amb una pregària que volia unir la lectura de la realitat, la reflexió, el diàleg i el compromís.

Sí, volem fer un lloc a casa nostra per rebre bé, escoltar, acollir l’estranger amb el cor a la mà, tot confiant que, en acollir aquella dona, nen, nena, jove, home, acollim Déu. La importància i magnitud de l’esmentada crisi ens cridà l’atenció des del primer moment de la convocatòria.

Xavier Alonso, Cap de l’Àrea d’estrangeria i relacions laborals de la Direcció General per a la Immigració (Generalitat de Catalunya), es va fer càrrec de l’exposició del tema. Va començar plantejant com la mobilitat humana en el Mediterrani no té només una sola causa, la guerra de Síria, sinó que hi incideix el factor demogràfic, el repartiment desigual de la població (aquí ens va mostrar el mapa de la població menor de 15 anys ), la globalització i els canvis que han afectat el sector del transport i que faciliten els desplaçaments.

Ens preguntem: Què podem fer amb les persones que demanen asil polític, com és el cas dels refugiats? Ells ho han deixat tot, amb l’esperança de trobar en altres terres millors condicions de vida i perspectives de futur. Quina pot ser la nostra aportació? Com podem actuar a favor de l’acollida d’aquestes persones en situació d’emergència? I com treballar per una integració gradual i progressiva?

Alonso ens convidà a canalitzar la solidaritat que aquesta situació ha desvetllat i a comptar amb les energies desplegades pel voluntariat. És important que ens motivem per mitjà d’una bona col·laboració amb l’Administració, amb les Entitats d’Església, Càritas, URC, i amb les ONGs a les quals s’ha confiat la gestió i la decisió. El drama humanitari pot ser de llarga durada i és imprescindible la coordinació en la sensibilització, l’acollida, l’acompanyament i la inserció.

El diàleg que vam mantenir les germanes de les 15 congregacions presents, l’interès per obrir les nostres cases i els nostres centres educatius per a l’acollida i la inserció, l’oferta dels nostres espais no ocupats, etc... és un signe de la passió que sentim per la humanitat. És important la nostra decisió generosa, el deixar-nos portar per la compassió envers els que estan sofrint i necessiten experimentar l’amor de Déu que s’encarna avui en l’Església, en cada una de nosaltres i en cada comunitat. Ho vam deixar clar.

(Laura Mor –CR) Volen ampliar coneixements sobre la crisi dels refugiats per tal de donar-hi resposta des de les comunitats. Aquest és l'objectiu de la primera reunió de curs del grup Anawim, que aplega abadesses, provincials, superiores majors, delegades i superiores generals de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). Aquest dilluns s'han trobat a les Missioneres de la Immaculada Concepció, al barri de la Bonanova, per parlar sobre les causes i les conseqüències d'aquest drama humanitari.
"La vida consagrada, com a seguidors del Crist [diem]: allà on hi ha sofriment humà, hi ha resposta", assegura en aquest vídeo la germana Rosa Masferrer. És la provincial de les religioses de Sant Josep de Girona, i com a vicepresidenta de la URC coordina les trobades del grup Anawim. Masferrer explica que volen "ampliar horitzons" i no quedar-se amb consideracions personals davant d'una qüestió tan complexa. Per això han convidat Javier Alonso, que coordina el grup de migracions de Cristianisme i Justícia i la Fundació Migra Studium.
"Ens hem d'unir i hem de fer-ho com Església. Els religiosos no som una part que anem per lliure", hi afegeix Consol Muñoz, franciscana missionera de la Immaculada Concepció. Muñoz explica com s'hi estan implicant les comunitats, amb recursos personals i econòmics, i com volen coordinar-se, en tant que Església, en l'acollida dels refugiats que han d'arribar a Catalunya.
Amb el nom d'Anawim –que significa "els pobres de Javhè"– celebren dues trobades anuals per animar la vida congregacional i compartir preocupacions socials i de l'Església a casa nostra. Es tracta d'un grup exclusivament femení i forma part de la Unió de Religiosos de Catalunya que, alhora, està dins del paraigües de la Conferència Espanyola de Religiosos, la CONFER.